Primera lliçó sobre el teatre és una aproximació a l'art teatral des de la concepció d'aquest com a text i com a espectacle. En aquest sentit, ofereix un recorregut pels elements bàsics de l'escriptura i de l'escenificació teatrals, així com pels diferents components de la ficció que podem trobar en totes dues manifestacions. A més, en la part final d'aquest volum es presenta un model d'anàlisi de la literatura dramàtica.

En aquest llibre hi trobareu una selecció de fragments d'algunes de les memòries escrites pels caçadors de cançons, els homes i dones que recollien cançons per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La prosa poètica tan sentida de Palmira Jaquetti, l'entusiasme i l'erudició de Joan Tomàs, el rigor metòdic de Baltasar Samper, el zel descriptiu i acurat de Joan Amades... Una barreja de literatura de viatges, reflexions musicals i descripció de personatges, paisatges i maneres de viure.

Primera lliçó sobre l'assaig ofereix una aproximació teòrica a un gènere sovint considerat com a indefinible, tot i la llarga tradició literària que l'acompanya, des de Michel de Montaigne a Joan Fuster. Lluny de fugir d'estudi, aquest llibre analitza les principals teories sobre l'assaig i pren partit amb una definició pràctica i uns paràmetres de caracterització que el situen com a quarta gran categoria de classificació literària, al costat de la poesia, la narrativa i el teatre.

A Punt és un mètode d'aprenentatge de català, com a segona llengua, elaborat d'acord amb les directrius del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d'Europa, amb un enfocament basat en l'acció, en el qual la tasca és la unitat essencial per a la programació i l'ensenyament. Una estructura clara i sistemàtica, unes activitats estimulants i variades, i una proposta de tasques finals en cada unitat permeten a l'alumne desenvolupar de manera eficaç i amena la competència comunicativa. Va adreçat a estudiants adolescents i adults de català que viuen tant als territoris de parla catalana com de fora, i fomenta el treball en col·laboració, que obre espais d'interacció i de negociació semblants als que els alumnes poden experimentar fora de l'aula.

Partint d'un corpus format per obres catalanes que abasten del segle XIII al XIX, s'analitza el procés de formació de la classe de verbs velaritzats de la segona conjugació del català. Aquesta classe es caracteritza per l'aparició sistemàtica, en determinats punts del paradigma, de l'element /g/, en verbs com beure o dir, o de /sk/, en verbs com nàixer o viure. La distribució de la consonant velar, però, no ha estat sempre tan recurrent com ho és actualment, sinó que és producte d'una sèrie de canvis diacrònics. En aquest estudi, a través dels principis de naturalitat i de la noció de morfoma, es pretén donar compte del procés de velarització del morfoma L (format per la pri-mera persona del present d'indicatiu i pel present de subjuntiu), del morfoma pita (constituït pel pas-sat simple, l'antic condicional en -ra i l'imperfet de subjuntiu) i dels participis de diverses classes ver-bals del català. Per tal de justi?car la propagació de la velar a contextos en què inicialment no era pròpia, es fa servir el concepte d'exaptació, una mena de reanàlisi no previsible per la gramàtica; així, la consonant velar, que originàriament era un marcador de perfet, es va reciclar com un marcador de classe verbal, amb un ús molt més ampli del que tenia inicialment.

El Leo és un jove aspirant a mag que està a punt de tirar la tovallola, perquè els espectacles que fa al carrer no tenen l'èxit que voldria. Però quan la Tamina apareix a la seva vida per art de màgia, es convencen mútuament que en algun lloc del món hi ha d'haver amagades llànties amb un geni dins, catifes voladores, varetes o pólvores màgiques, amb les quals podrien fer realitat els seus desitjos.

Petites ajudes per pregar amb els salms de Laudes i Vespres. Això és el que et volen oferir les introduccions als salms d'aquestes hores. Els salms són pregària, però en sentit molt ample: més enllà de la literatura, de la poesia, de les imatges, de les evocacions històriques, l'Església, els cristians, de sempre hi hem trobat un mitjà de comunicació amb Déu i un aliment per a la fe i l'esperança. Els salms són com un mirall de la vida: ens hi veiem, hi quedem reflectits, perquè les angoixes i les esperances de què ens parlen són les nostres, però també la fe i la lloança i l'amor a Déu. D'ànima a ànima. La nostra s'ha de trobar amb la del salm i la del salmista i la de tots els homes de fe. I sobretot, l'ànima de l'Església s'ha de trobar amb l'ànima de Jesucrist, el nostre Senyor, que va pregar amb els salms. També, a l'hora de fer-ne pregària, la nostra ànima s'uneix a la dels altres cristians de tot el món que preguen igual.

Primera lliçó sobre Àngel Guimerà proposa un acostament a l'escriptor des de diversos enfoca-ments: el biogràfic, dels aspectes personals a la projecció com a referent del catalanisme, el literari, a partir dels temes recurrents i de l'evolució estilística, sense bandejar-ne la poesia i la narrativa, i el del ressò de la seva obra en el context català, hispànic i internacional. Ramon Bacardit (Barcelona, 1962) és doctor en Filologia Catalana i ha estat professor de secundària de Llengua i Literatura catalanes. És especialista en teatre català del segle xix i autor de Tragèdia i drama en l'obra d'Àngel Guimerà. Ha col·laborat en el Diccionari de la literatura catalana, en el volum de la Història de la literatura catalana dedicat al Vuit-cents i en edicions d'obres de Guimerà, Frederic Soler o Jaume Piquet.

'El propòsit de la traducció d'aquest opuscle, el nucli del qual no és ja recent (1998), és de donar eines perquè el cristianisme, i més en concret el catolicisme, de casa nostra pugui ser veritablement adult i créixer profundament arrelat damunt la roca ferma que és la Tradició viva de la Bíblia, llegida com a Paraula de Déu.' 'No es pot dir res més ni millor, ni amb la concisió i, alhora, la calidesa extraordinària amb què Daniel Bourguet fa aquestes reflexions, malgrat no escatimar de mostrar les dificultats del camí de la meditació cristiana.'

Primera lliçó sobre literatura és una aproximació teòrica a les dificultats d'explicar què és la literatura i al fet que la seva definició no pot prescindir ni de la descripció d'unes propietats formals, al costat d'altres disciplines artístiques, ni del suport d'un consens social, basat en valors diversos i canviants. Com a complement d'aquesta reflexió, l'obra ofereix també una visió panoràmica de les diverses varietats genèriques (poesia, narrativa, teatre) que comprèn l'espai literari. Pere Ballart (Barcelona, 1964) és professor de Teoria de la Literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en l'estudi de la poesia lírica, és autor d'El contorn del poema (1998), El riure de la màscara -guardonat amb el Premi Josep Vallverdú d'assaig- (2007) i La veu cantant (2011).